Saber parlar bé en públic és una necessitat cada dia més important i que s'està convertint en imprescindible. Per aixó, aquest llibre, ens dóna consells per poder fer-ho correctament. Parla sobre la postura del cos que hauriem d'adoptar, els gestos la mirada... És un llibre molt recomenable per tot aquell que hagui de dur a terme alguna presentació i vulgui millorar i apendre a parlar molt millor devant d'un públic.
Una vegada llegit el llibre i finalitzat el treball escrit que haviem de lliurar, vàrem fer una posada en comú de les conclusions més importants que extreiem del llibre.
+16.48.00.png)
Gràcies a aquest llibre em pogut descobrir petits consells que ens faran ser molt grans a l'hora de parlar bé en públic.
Un parell de setmanes més tard de finalitzar aquest treball, i per posar en pràctica allò que haviem après, vàrem haver de recitar, individualment, una poesia devant de tota la classe. La que vaig escollir jo la comparteixo a continuació:
DONA'M LA MÀ (Joan Salvat Papasseit)
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.
Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.
Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
REFLEXIÓ
El moment de començar a recitar va ser un moment complicat, difícil. Tothom mirava expectant per veure com ho faria i els nervis començaven a augmentar. Vaig clavar els ulls en la meva apuntadora que em mirava per veure si necessitava ajuda però vaig respirar profundament i el poema va començar a sortir sol.
Va ser una experiència divertida i diferents però sobretot em va ajudar a poder superar aquesta por que tenia de parlar en públic.
És una activitat molt recomanable i que ara m'agradaria tornar a fer perque sé que si tingués la oportunitat de tornar a recitar-la, possiblement ho faria molt millor i fins i tot gaudiria.
+10.49.56.png)
+16.38.42.png)
+16.38.15.png)
