TOT S'ACABA...

Aquesta és la última entrada de l'any i amb aquesta tanco tot un semestre però no significa que aquí acabi tot. 

Complementar l'assignatura de COED i de GITIC amb aquest blog m'ha servit per aprendre a buscar informació útil i m'ha agradat molt poder compartir-la amb tots vosaltres. 

Desitjo que les meves publicacions hagin estat útils i interessant i sobretot hagin pogut ser d'ajuda per aquells que han entrat a consultar el meu blog. Molt bon any nou a tots vosaltres i vull acabar dient que aquí no acaba tot, queda molt camí per recorre! 

BON COMUNCADOR

Aquesta és la última entrada que faré aquest primer semestre i aquest any 2013. A continuació m'agradaria parlar sobre el bon comunicador. Vàrem haver de realitzar un treball per grups per l'assignatura de COED (comunicació oral, escrita i digital) i GITIC (gestió de la informació i TIC). Aquest treball consistia en que havíem d'escollir una persona coneguda (periodista, escriptor, actor, etc.) i mitjançant el programa anomenat pearltrees demostrar el perqué la persona escollida era un bon comunicador. 

El meu grup vam escollir a Albert OM que realitza el programa "El Convidat" de TV3

Alhora d'explicar per que havíem considerat que l'Albert era un bon comunicador ens vam basar en el programa on aquest anava a passar un cap de setmana a casa de la Gemma Mengual 

Com s'ha pogut veure en el vídeo, l'Albert Om sempre fa una introducció per que l’espectador es pugui situar i d’aquesta manera deixa clara la idea que a continuació voldrà fer palesa amb les seves preguntes a l’entrevistat.

Una vegada té clara la idea i la intenció, formula la pregunta. Fa preguntes molt concretes i molt elaborades per aconseguir que l’entrevistat pugui respondre amb fluïdesa. Ell deixa anar l’espurna i l’entrevistat l’explosió. La seva mirada és directa, clara i sincera.

Al acabar les preguntes, com bon comunicador que es l’Albert, fa una petita conclusió i reflexió que facilita que l’espectador tingui clares les idees finals i conclusives.

L’Albert sap que dir en cada moment i quin to i parules utilitzar en cada moment. Aixó es claramet una  característica pròpia dels bons comunicadors: el saber ser oportú. També sap com guanyar-se la confiança de l'entrevistat i crear un vincle amb ell i d'aquesta manera comença a aparèixer la confiança que és molt important que existeixi alhora de dur a terme una bona entrevista.

La posició corporal acompanya per crear un clima càlid i còmode, i la seva gesticulació i veu fa que tot allò que comunica arribi al oient d'una manera molt entenedora i natural. 

Per demostrar que era un molt bon comunicador, no només ens vam guiar per l'entrevista sinó que vam consultar articles i diverses reds socials que demostressin que tant de manera oral com escrita, l'Albert OM pot ser considerat un bon comunicador

PREZI

INTRODUCCIÓ

Fa molts anys que les presentacions orals van començar a comptar amb el suport de la tecnologia per poder complementar i ampliar allò que s'estava exposant. 

El més utilitzat fins ara era un programa d'Office conegut com a Power Point i poc a poc va anar cobrant més importància la presentació que no el contingut del que es parlava. 

QUÈ ÉS I QUAN VA COMENÇAR PREZI?

Prezi és un programa que ens permet fer presentacions audiovisuals via online. Es distingeix d'altre programes per la seva interfície d'usuari amb zoom, que permet als usuaris disposar d'una visió més apropada o més allunyada de la zona de la presentació. 

Va aparèixer a l'abril del 2009 a Budapest i el seu creador va ser Peter Arvai. Aquest, tenia la intenció de crear un programa "editor" perquè qualsevol persona pogués desenvolupar les seves presentacions. 

OPCIONS QUE OFEREIX

Permet adjuntar imatges, videos i mapes conceptuals amb la intenció de complementar i donar soport a les presentacions. 

Amb aquesta opció tenim la posibilitat d'escollir l'estètica que volem que la nostre presentació tingui i els conceptes que volem englobar i els que no. 

A continuació toca escollir l'orde que volem que la nostre presentació tingui. Com he explicat anteriorment, depenent de si volem englobar una serie de conceptes o no, utilitzarem un parentesi, un cercle o una altre forma. 

Per acabar la presentació tenim la opció d'afegir detalls com són les fleches, triangles, quadrats... etc. amb la intenció de deixa més clar allò que volem expossar i per ajudar a establir un ordre a la nostre presentació. 

A continuació comparteixo un video que us ajudarà a resoldre aquells dubtes que us hagin pugut sorgir i a coneixer millor aquesta gran eina anomenada PREZI

COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

És molt important saber parlar bé, sobretot en públic. A l'assignatura de COED (comunicació oral, escrita i digital) vàrem haver de llegir el llibre "Com parlar bé en públic", un llibre molt interessant de Joana Rubio i de Francesc Puigpelat.

Saber parlar bé en públic és una necessitat cada dia més important i que s'està convertint en imprescindible. Per aixó, aquest llibre, ens dóna consells per poder fer-ho correctament. Parla sobre la postura del cos que hauriem d'adoptar, els gestos la mirada... És un llibre molt recomenable per tot aquell que hagui de dur a terme alguna presentació i vulgui millorar i apendre a parlar molt millor devant d'un públic.

Una vegada llegit el llibre i finalitzat el treball escrit que haviem de lliurar, vàrem fer una posada en comú de les conclusions més importants que extreiem del llibre.

Gràcies a aquest llibre em pogut descobrir petits consells que ens faran ser molt grans a l'hora de parlar bé en públic. 

Un parell de setmanes més tard de finalitzar aquest treball, i per posar en pràctica allò que haviem après, vàrem haver de recitar, individualment, una poesia devant de tota la classe. La que vaig escollir jo la comparteixo a continuació: 

DONA'M LA MÀ (Joan Salvat Papasseit)

Dóna'm la mà que anirem per la riba 
ben a la vora del mar 
bategant, 
tindrem la mida de totes les coses 
només en dir-nos que ens seguim amant. 

Les barques llunyes i les de la sorra 
prendran un aire fidel i discret, 
no ens miraran; 
miraran noves rutes 
amb l'esguard lent del copsador distret. 

Dóna'm la mà i arrecera la galta 
sobre el meu pit, i no temis ningú. 
I les palmeres ens donaran ombra. 
I les gavines sota el sol que lluu 

ens portaran la salabror que amara, 
a l'amor, tota cosa prop del mar: 
i jo, aleshores, besaré ta galta; 
i la besada ens durà el joc d'amar. 

Dóna'm la mà que anirem per la riba 
ben a la vora del mar 
bategant; 
tindrem la mida de totes les coses 
només en dir-nos que ens seguim amant.

REFLEXIÓ

El moment de començar a recitar va ser un moment complicat, difícil. Tothom mirava expectant per veure com ho faria i els nervis començaven a augmentar. Vaig clavar els ulls en la meva apuntadora que em mirava per veure si necessitava ajuda però vaig respirar profundament i el poema va començar a sortir sol.

Va ser una experiència divertida i diferents però sobretot em va ajudar a poder superar aquesta por que tenia de parlar en públic.

És una activitat molt recomanable i que ara m'agradaria tornar a fer perque sé que si tingués la oportunitat de tornar a recitar-la, possiblement ho faria molt millor i fins i tot gaudiria.

EL CODI ESCRIT I EL CODI ORAL

" Un individu que vulgui dominar el codi escrit de la seva llengua no ha pas d'adquirir tots els coneixements. Bona part d'aquests ja els sap perquè domina el codi oral de la mateixa llengua"

Cassany, D. (1987) Descriure escriure 

Els éssers humans utilitzem el codi oral i el codi escrit molt freqüentment i el que m'agradaria exposar en aquesta són les característiques que podem trobar dintre d'aquests dos codis:

- Característiques contextuals: són les característiques que fan referència al context, és a dir, a l'espai, el temps, etc. 

- Característiques textuals: són les característiques que trobem en un text o discurs. 

- Adequació: Grau d’adaptació d’un discurs o escrit a la seva situació comunicativa tenint en compte l’interlocutor i el propòsit o objectiu.

Haurem de tindre en compte:

• Registre: general o específic // formal o informal // elecció tipus text
• Varietat dialectal

- Coherència: propietat del text que selecciona la informació rellevant/important de la que no ho és. A més a més de fer això, estableix la relació lògica i no contradictòria entre les diferents parts d’un discurs (tenint en compte la estructura del text)

- Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significat (connectors) que s’estableixen entre diferents elements o parts del text (entre paraules, entre oracions, entre paràgrafs…) i que permeten al lector (o al oient) interpretar-lo (aquest text) amb eficàcia.

- Correcció: la propietat de la correcció es refereix a la “norma explícita d’ús” en una comunitat lingüística de parlants. (En el nostre cas es l’IED, institut d’estudis catalans)

- Variació: es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d’un escrit o d’un discurs d’acord amb determinats valors i actituds socials.

La relació entre aquests dos codis a estat molt concebuda de formes molt diferents al llarg de la història.

Entre tots els autors que han estudiat els dos codis (oral i escrit) en podem destacar dos: 

- Gérard Vigner (1982): analitza la qüestió des de la didàctica de la llengua 

- Leonard F. M. Scinto (1986): analiltza la qüestió de se una óptica psicolingüística

UNESCO I ISTE

NORMES DE LA UNESCO

1. Nocions bàsiques de tecnologia
2. Aprofundiment de coneixements
3. Creació de coneixement

NORMES DE LA ISTE

• Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents:
• Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants
• Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis
• Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital
• Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat
• Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge

• Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants:
• Creativitat i innovació
• Comunicació i col·laboració
• Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació
• Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions
• Ciutadania digital
• Funcionament de la tecnologia i conceptes

A continuació, m'agradaria compartir amb tots vosaltres una presentació que he realitzat on es resumeixen les competències de la UNESCO i de la ISTE: 

PEARLTREES

QUÈ ÉS?

Pearltrees és un marcador social visual, una eina que es troba a la xarxa i que permet organitzar de forma molt gràfica un conjunt d'informació, enllaços... etc. 

COM FUNCIONA?

Per començar a utilitzar Pearltrees partim d'una perla que és el nucli central i a partir d'aquesta consisteix en anar afegint perles que s'aniran distribuint al voltant d'aquest nucli. Es poden recolocar molt fàcilment i és una eina molt útil ja que permet compartir el teu pearltrees (anomenat arbre) no només amb altres usuaris sinó que també amb diverses xarxes socials com blog, facebook, twitter... 

Aquí us deixo un vídeo on explica com utilitzar aquesta eina tan interessant: 

HABILITATS LINGÜÍSTIQUES

• Llegir: és el procés mitjançant el qual es compren un text escrit. (Llegir = Comprendre)
• 4 implicacions (Isabel Solé, 1982)
1. Llegir es un procés actiu. Aquell qui llegeix ha de construir el significat del text.
2. Llegir és aconseguir un objectiu. Sempre llegim per algun motiu, per aconseguir alguna finalitat. L’objectiu guia la lectura i aquests poden ser molts i molt variats i determinarà el tipus de lectura, les estratègies de lectura i el control (sovint inconscient) que exercim sobre la lectura.
3. Llegir és un procés d’interacció entre qui llegeix i el text. Qui llegeix, en primer lloc, a de fer-se seu el text relacionant-lo amb allò que ja sap i, en segon lloc, a d’adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text. Coneixements previs al llegir el text: familiaritat amb el tema tractat, saber i conèixer la llengua en que està escrita i saber desxifrar.
4. Llegir és un procés de predicció i d’inferència (habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta, és a dir, a partir del context) continua. Això ho diem perquè qui llegeix, formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i també de les seves parts mentre va llegint. Això ho fa a partir d’algun element del text, dels seus coneixements i interessos i, a mesura que va llegint, va verificant o va refutant aquestes hipòtesis i si convé n’elabora de noves.  

• Escriure: és el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu.
• Aspectes formals
• Caligrafia
• Relació so - grafia
• Disposició en l’espai
• Aspectes lingüístics
• Morfològics (formació paraules)
• Lexicològics (estudi de les paraules)
• Sintàctics (funció dels elements dintre l’oració)
• Semàntics
• Aspectes discursius
• Tipologia textual
• Propietats textuals o característiques del text
• Coherència
• Adequació
• Cohesió
• Correcció
• Estil
• Procés d’escriptura

• Parlar: és expressar el nostre pensament mitjançant el llenguatge articulat de forma coherent, clara i amb correcció i adequació a la situació comunicativa.

• Escoltar: és comprendre un missatge a partir d’engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d’interpretació d’un missatge o discurs pronunciat oralment.
• Demana un paper actiu i participatiu
• Demana un respecte per l’emissor i per les seves idees
• Demana ser objectiu per intentar entendre que ens vol dir l’altre
• Un bon oient sap descobrir  els objectius i propòsits de l’orador
• Sap descobrir les idees principals del missatge
• Sap reaccionar al missatge i parlar si cal quan acaba l’orador

TAXONOMIA DE BLOOM

QUÈ ÉS I COM VA APRÈIXER?

A l'any 1956 Benjamín Bloom, un psicòleg especialitzat en l'educació, va fer la seva taxonomia, el seu estudi per estructurar i comprendre millor el procés d'aprenentatge. Actualment és un dels estudis més reconeguts. En aquesta taxonomia s'hi veuen reflectits tres dominis diferents. 

Primerament el domini cognitiu, amb el qual es processa tota la informació, les habilitats mentals i el coneixement. Després trobem el domini afectiu, on s'hi veuen representades els sentiments i les aptituds. Per acabar hi ha el domini psicomotor on hi queden representades les habilitats manipuladores, manuals i físiques.

La taxonomia de Bloom examina les diferents mirades del domini cognitiu (aquest categoritza i ordena les habilitats de pensament i els objectius). És de fàcil comprensió ja que una persona no pot entendre un concepte si abans no recorda un que s'hi assembli i tampoc pots aplicar coneixements si no ho entens. Bloom descriu cada categoria com un substantiu i les ordena de manera ascendent, d'inferior a superior. De la base al punt més elevat.

Bloom descomposa la seva taxonomia en diferents categories:

• Recordar: reconèixer, identificar, fer una llista...
• Comprendre: interpretar, resumir, classificar...
• Aplicar: implantar, executar...
• Analitzar: comparar, organitzar...
• Avaluar: revisar, formular hipòtesis, experimentar...
• Crear: Dissenyar, construir, plantejar...

A classe, per tal d'aprofundir continguts, vam realitzar una activitat que consistia en relacionar alguns verbs de la taxonomia de bloom amb coses realitzades a classe de GITIC i a les escoles. 

SCRATCH

QUÈ ÉS?

Scratch és una aplicació informàtica adreçada principalment als nens mitjançant la qual poden experimentar, explorar i manifestar idees de forma divertida i creativa. 

QUAN VA COMENÇAR?

Scratch es va dissenyar tenint en ment l'aprenentatge i l'educació. A mesura que els petits creen i comparteixen projectes en Scratch, desenvolupen habilitats importants en disseny i solució de problemes; i aprenen a pensar creativament, raonar sistemàticament i treballar col·laborativament afavorint l'intercanvi d'idees i estratègies.

UTILITAT

És un programa molt útil per motivar a l'infant a utilitzar les TIC per crear jocs. Gràcies a Scratch, l'infant aprèn a utilitzar les noves tecnologies i alhora es diverteix i potencia la seva creativitat. 

Els nens han d'imaginar, programar i ser capaç de compartir la feina amb els seus companys, aquest es principalment l'objectiu de Scratch.