COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC

És molt important saber parlar bé, sobretot en públic. A l'assignatura de COED (comunicació oral, escrita i digital) vàrem haver de llegir el llibre "Com parlar bé en públic", un llibre molt interessant de Joana Rubio i de Francesc Puigpelat.

Saber parlar bé en públic és una necessitat cada dia més important i que s'està convertint en imprescindible. Per aixó, aquest llibre, ens dóna consells per poder fer-ho correctament. Parla sobre la postura del cos que hauriem d'adoptar, els gestos la mirada... És un llibre molt recomenable per tot aquell que hagui de dur a terme alguna presentació i vulgui millorar i apendre a parlar molt millor devant d'un públic.

Una vegada llegit el llibre i finalitzat el treball escrit que haviem de lliurar, vàrem fer una posada en comú de les conclusions més importants que extreiem del llibre.

Gràcies a aquest llibre em pogut descobrir petits consells que ens faran ser molt grans a l'hora de parlar bé en públic. 

Un parell de setmanes més tard de finalitzar aquest treball, i per posar en pràctica allò que haviem après, vàrem haver de recitar, individualment, una poesia devant de tota la classe. La que vaig escollir jo la comparteixo a continuació: 

DONA'M LA MÀ (Joan Salvat Papasseit)

Dóna'm la mà que anirem per la riba 
ben a la vora del mar 
bategant, 
tindrem la mida de totes les coses 
només en dir-nos que ens seguim amant. 

Les barques llunyes i les de la sorra 
prendran un aire fidel i discret, 
no ens miraran; 
miraran noves rutes 
amb l'esguard lent del copsador distret. 

Dóna'm la mà i arrecera la galta 
sobre el meu pit, i no temis ningú. 
I les palmeres ens donaran ombra. 
I les gavines sota el sol que lluu 

ens portaran la salabror que amara, 
a l'amor, tota cosa prop del mar: 
i jo, aleshores, besaré ta galta; 
i la besada ens durà el joc d'amar. 

Dóna'm la mà que anirem per la riba 
ben a la vora del mar 
bategant; 
tindrem la mida de totes les coses 
només en dir-nos que ens seguim amant.

REFLEXIÓ

El moment de començar a recitar va ser un moment complicat, difícil. Tothom mirava expectant per veure com ho faria i els nervis començaven a augmentar. Vaig clavar els ulls en la meva apuntadora que em mirava per veure si necessitava ajuda però vaig respirar profundament i el poema va començar a sortir sol.

Va ser una experiència divertida i diferents però sobretot em va ajudar a poder superar aquesta por que tenia de parlar en públic.

És una activitat molt recomanable i que ara m'agradaria tornar a fer perque sé que si tingués la oportunitat de tornar a recitar-la, possiblement ho faria molt millor i fins i tot gaudiria.