EL CODI ESCRIT I EL CODI ORAL

" Un individu que vulgui dominar el codi escrit de la seva llengua no ha pas d'adquirir tots els coneixements. Bona part d'aquests ja els sap perquè domina el codi oral de la mateixa llengua"

Cassany, D. (1987) Descriure escriure 

Els éssers humans utilitzem el codi oral i el codi escrit molt freqüentment i el que m'agradaria exposar en aquesta són les característiques que podem trobar dintre d'aquests dos codis:

- Característiques contextuals: són les característiques que fan referència al context, és a dir, a l'espai, el temps, etc. 

- Característiques textuals: són les característiques que trobem en un text o discurs. 

- Adequació: Grau d’adaptació d’un discurs o escrit a la seva situació comunicativa tenint en compte l’interlocutor i el propòsit o objectiu.

Haurem de tindre en compte:

• Registre: general o específic // formal o informal // elecció tipus text
• Varietat dialectal

- Coherència: propietat del text que selecciona la informació rellevant/important de la que no ho és. A més a més de fer això, estableix la relació lògica i no contradictòria entre les diferents parts d’un discurs (tenint en compte la estructura del text)

- Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significat (connectors) que s’estableixen entre diferents elements o parts del text (entre paraules, entre oracions, entre paràgrafs…) i que permeten al lector (o al oient) interpretar-lo (aquest text) amb eficàcia.

- Correcció: la propietat de la correcció es refereix a la “norma explícita d’ús” en una comunitat lingüística de parlants. (En el nostre cas es l’IED, institut d’estudis catalans)

- Variació: es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d’un escrit o d’un discurs d’acord amb determinats valors i actituds socials.

La relació entre aquests dos codis a estat molt concebuda de formes molt diferents al llarg de la història.

Entre tots els autors que han estudiat els dos codis (oral i escrit) en podem destacar dos: 

- Gérard Vigner (1982): analitza la qüestió des de la didàctica de la llengua 

- Leonard F. M. Scinto (1986): analiltza la qüestió de se una óptica psicolingüística